Anglès, sí. Improvisació, autoritarisme i mentides, no, gràcies!

 

 

 

OPINIO

Els docents sempre volem el millor per la formació i educació dels nostres alumnes. Prova d’això són totes aquelles activitats, propostes, projectes que feim, no obligatoris, i que són bona prova d’interès, motivació i professionalitat. Per tant, sí és important, i fins i tot necessari, que els alumnes millorin les seves capacitats i competències en anglès. De fet, ja hi ha molts centres que s’han embarcat en la major presencia de l’anglès, sigui amb els projectes Brithish  Council, Seccions Europees, Pla Plurilingüe, Programes Comenius… Però això sí, ho han fet voluntàriament i perquè es senten capaços de dur-ho endavant amb èxit. Hem de tenir molt clar que els docents no han d’impartir matèries que no dominin. Molta gent del carrer des coneix la complexitat, preparació i elaboració de les activitats que els docents porten a terme al llarg de l’any, moltes vegades sense el suport promès per l’administració  i, quasi sempre, suplint les mancances i entrebancs amb dedicació altruista i mirant per l’economia del centre. Miraculosament, els docents són capaços de convertir 50 cèntims en  un euro, per tal que tots els alumnes tenguin accés a les activitats. Tot això, posa de manifest un tarannà dels professionals del sector que resulta exemplar i que, sovint, sol quedar en el currículum ocult (fins a quin punt les famílies i l’administració en són conscients?).Aquesta mateixa responsabilitat és el que pot fer desistir d’emprendre tasques que el docent no domina, perquè sap que això és contraproduent per a l’alumnat. I aquest és el problema amb l’aplicació precipitada del ditxós TIL. L’actitud irresponsable de la nostra administració educativa resulta incomprensible, antipedagògica, improvisada i autoritària i allò que podria ser una bondat esdevé un caramel enverinat.  I dic enverinat, perquè la propaganda i l’objectiu és molt golós, però a mesura que el desemboliques i el tastes veus que el que amaga és un objectiu molt diferent: decantar el català per donar més entrada al castellà. L’anglès els importa molt poc. 

Per això vull destacar diferents aspectes:

No s’ha comptat per res amb el professorat ni amb els pares.
El professorat no especialista en anglès no es sent preparat ni capacitat per aplicar-lo.
Els alumnes encara ho estan menys de preparats.

Si el problema més gran que té l’educació a la nostra comunitat és el fracàs i l’abandonament escolar, i això ensenyant en català i castellà, llengües maternes dels alumnes,  què pot passar en fer-ho en anglès, llengua que coneixen poc i dominen menys?
En educació, després d’haver-los consensuat, els nous projectes educatius s’emprenen des dels nivells inferiors i, paulatinament, s’hi van incorporant la resta de nivells fins que s’acaben incorporant definitivament al sistema educatiu. Recordem la implantació de l’ensenyament en català com a llengua d’aprenentatge, que començà al nivell de 4 anys de preescolar i va necessitar 10 anys fins que va estar implantat a tota l’educació primària (i aleshores, fa 30 anys, la primària constava de 8 cursos).

Per norma general, quan es vol aplicar un nou projecte, l’administració hi dedica els recursos suficients perquè pugui tenir èxit. Darrerament, però, el que fa el Govern Balear és retallar els pressuposts i els recursos humans per assolir allò que prediquen.
Per tant si la Conselleria d’Educació Cultura i Universistat vol que els alumnes de la nostra comunitat tenguin més competències en anglès hi estic d’acord, però seguint els procesos lògics i pedagògics bàsics consensuats amb la comunitat educativa. Si no és així, no, gràcies.

Francesc Cardona Natta
Mestre d’educació infantil
i primària

Veure font