Skip to content

TIL: recepta per al fracàs escolar

22 Mai 2013

diario de mallorca

Nicolau Dols Salas 

El discurs oficial actual sobre el tractament de llengües a l´ensenyament reposa sobre la necessitat que els estudiants assoleixin “prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, prioritàriament l´anglès” (decret 15/2013 del Govern de les Illes Balears). Estudiar la situació d´entrada, fixar objectius, implementar mesures i avaluar-ne els resultats són les etapes de la planificació lingüística a l´ensenyament (Rubin 1983, Reagan 2009). Només poden funcionar si hi ha consens a la comunitat educativa: si pares, estudiants, professionals i societat en general es posen d´acord i dicten a l´administració com s´ha d´actuar. Qualsevol altra manera d´actuar mena al fracàs.

Tothom pot trobar lloable l´objectiu que al final de l´ensenyament obligatori els estudiants dominin tres llengües. Els problemes vénen quan no es té en compte la situació de partida i, per això mateix, les mesures que s´implementen són errònies. Sí, això l´avaluació ho confirmarà o ho rebatrà… però sembla poc seriós no dedicar més esforços a l´estudi inicial, a la recerca del consens imprescindible i a la preparació de les mesures oportunes que garanteixin l´assoliment dels propòsits.

L´anomenada “hipòtesi del llindar”, de Cummins (2000), estableix per a programes d´ensenyament bilingüe que hi ha determinats nivells de competència lingüística que l´estudiant ha d´assolir per maximitzar l´estimulació lingüística, acadèmica i cognitiva que s´extreu de les interaccions amb l´entorn. Entre nosaltres la immersió ha estat una pràctica molt rendible acadèmicament perquè es produïa entre llengües extraordinàriament pròximes i amb prou presència social. Els infants de famílies castellanoparlants construeixen fàcilment la competència comunicativa en català a partir de les destreses construïdes en la seva llengua (Upton & Lee-Thompson 2001). Els programes d´immersió ofereixen exposició i motivació per transferir aquestes destreses al maneig de l´altra llengua, estructuralment molt pròxima, com deim.
L´exposició dels alumnes de primària i secundària a l´anglès de la manera que preveu el decret de tractament de llengües del Govern balear no produirà els mateixos resultats. Ni hi ha proximitat entre els codis ni hi ha prou presència social de l´anglès entre nosaltres. Amb l´excepció possible dels col·legis amb majoria d´infants d´origen anglòfon, l´anglès no serà experimentat com a llengua de convivència escolar. Sembla que la concepció pedagògica que sustenta el decret és la concepció tradicional que pren el mestre com a únic transmissor de coneixement i el nin com a aprenent passiu. És tota la societat, la que ensenya i la que aprèn. Què hi fa, que el mestre s´esforci a parlar anglès per ensenyar medi i matemàtiques? No és més que un empelt impossible i una situació d´extrema ridiculesa.

El nivell B2, que és el que s´exigeix als mestres i professors per explicar medi o matemàtiques és un nivell insuficient per exercir aquesta activitat. La definició del nivell B2 (pel que fa a la interacció oral) segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües és la següent: “Puc comunicar-me amb una certa espontaneïtat i fluïdesa, cosa que fa possible la interacció amb parlants nadius. Puc participar activament en una conversa en contextos familiars, presentant i defensant les meves opinions”. Això és insuficient a les totes per a la feina que han de fer mestres i professors. Només a partir del nivell C1 trobam “Puc utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç amb finalitats socials i professionals”. La formació dels docents no es pot improvisar, sobretot perquè la seva feina és una feina fonamental per a la societat. De vegades no se´n veuen els resultats més que a llarg termini. Però és a llarg termini que s´ha d´avaluar el progrés d´una societat, a llarg termini s´han de prendre les decisions i a llarg termini s´han de posar els suports necessaris.

Som a les portes del fracàs escolar generalitzat o, com m´estim més pensar, a les portes del fracàs d´una manera de governar el sistema educatiu que no escolta la comunitat. Està escrit.

*Professor titular de Filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears (UIB)

Veure font

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: