Skip to content

Dissabte, 16: dol i queixa

12 Juny 2012

Anselm Barber Luz, Moviment de Renovació Pedagògica
Indignats, sí, però i què més? S.Hessel quan va escriure Indigneu-vos perseguia que després del convenciment hi hagués la mobilització, perquè de res serveix una cosa sense l’altra.
Tota la crisis l’estan transferint a les classes mitjanes i baixes, mentre les classes altes, de dirigents i causants, s’aïllen en el seu món fortificat de recursos. Per què no s’ha començat per demanar-los la seva quota de solidaritat, abans de prendre serveis elementals a les classes populars? Perquè marxarien amb els seus capitals? Tan se val, igualment no estan aportant gaire. Els darrers anys, el sistema educatiu havia experimentat interessants millores. Els que ens hi dedicam sabem el que tardam en recollir allò que fa temps va ser sembrar. Va costar molt convèncer l’Administració, però a la fi s’havia avançant en atenció a la diversitat i en la disminució del nombre d’alumnes per classe. Factors que són claus en una societat en què el model socioeconòmic ha convertit en complicats molts fillets i adolescents. Amb dedicació d’esforços i recursos, el fracàs escolar habitual de les Illes Balears en l’escolarització secundària és del 45 %. És a dir, més de 4 alumnes de cada 10 no fonamenten educativament el seu futur.

Ara el Govern pretén fer-nos creure que les retallades no tindran conseqüències. És la mateixa falsedat que ens ha portat a una crisi indomable. És molt probable que els propers anys passem com a mínim a un fracàs del 65 %. Compte famílies, són paraules majors! De cada 10 fillets, més de 6 no arribaran a la formació imprescindible per tenir qualque esperança en una societat plegada d’aturats. Perquè amb 36 alumnes per classe, sense atenció a l’alumnat amb problemes, amb els objectors escolars dins les aules, no ens enganyem, el retrocés serà immens. Ens situarem en resultats de fa 25 anys. Gran part dels infants estaran condemnats des del principi, sense remei. I davant açò callarem? Ens conformarem? Consentirem que els mateixos que ens portat a un sistema econòmic decadent ens portin a un futur sense possibilitats per als nostres fills? On és la dignitat dels nostres fills?

Hi ha alternativa, hem de prendre la democràcia de les mans d’aquests dirigents que estan a les ordres dels mercaders de les finances. I açò s’aconsegueix amb l’acció no restant passius i sense un mínim de coratge ciutadà. Hi ha massa en joc.
Dissabte, 16: dol i queixa.

Veure pàgina

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: